Deixar de banda les pors i les vergonyes, que no serveixen per a res. Gaudir aprenent. Descobrir eines que podem aplicar a totes les altres arts i disciplines escèniques. I sí, segurament també a la nostra vida. Al dia a dia. Un recorregut que viatja del pallasso clàssic del nas vermell, a les múltiples formes del clown i la comèdia. El missatge és sempre el mateix: les ganes de jugar, de divertir-se. Trobar l’energia, la llibertat i les ganes de menjar-se el món. Trencar el tòpic que jugar és només cosa de nens. Un viatge de la tècnica a l’emoció. Aconseguir arrencar el riure, gestionar el tempo sobre l’escenari, atrapar l’atenció de la gent. Robar el cor al públic i que tothom s’oblidi per una estona de tot el que passa fora. Que la gent rigui i que s’emocioni. Que marxin cap a casa més feliços i amb més energia per seguir vivint. Aconseguir passar l’emoció per davant de la raó. Jugar. Jugar. Jugar.
